EL FUTUR I EL PASSAT ES CREUEN

El passat 13 de març els cursos de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat vam anar d’excursió a Barcelona, primer per visitar el Saló de l’Ensenyament i després a veure una obra al Teatre Nacional de Catalunya.

A la primera parada –un pas cap al futur-, vàrem recollir moltes informacions necessàries per a la vida de l’estudiant. D’allí, alguns vam sortir amb males cares perquè encara ens queda molt per arribar on desitgem i altres van acabar el dia bastant decidits del que volien fer, però, de totes maneres, ens va servir bastant per orientar-nos en la direcció correcta –ja ens podeu imaginar amb una pila de fulletons de totes classes.

Després de dinar, vam fer cap a l’escenari de la famosa Doña Rosita la soltera, de Federico García Lorca, on ens vam trobar reunits molts instituts. Al cap d’una hora i mitja, aproximadament, es va acabar la funció i, pel que vaig sentir, no va agradar a molts ja que no era una obra molt entretinguda per als joves. No obstant això, la crítica social que vol transmetre et fa reflexionar sobre l’evolució del pensament humà. Les dones sempre han estat menys valorades, des del començament de la història no hi ha hagut igualtat entre els dos gèneres. Desgraciadament, crec que mai existirà la igualtat absoluta –encara que les coses han canviat molt en els últims cinquanta anys. És com el desig idealitzat de la pau mundial o com les propostes d’organització dels socialistes utòpics; són quasi impossibles de dur a terme a causa de la condició humana de sempre voler més poder.

Deixant aquest petit parèntesi a part, l’excursió va acabar quan vàrem arribar al poble a les nou de la nit.